Llengües

Quines diferències hi ha entre el grau de discapacitat, dependència i incapacitat laboral?

Quines diferències hi ha entre el grau de discapacitat, dependència i incapacitat laboral?

L’Ainhoa Quesada, treballadora social d’Amputats Sant Jordi, t’explica què pots obtenir de cadascun dels tràmits

 

Sovint els tràmits administratius relacionats amb la discapacitat generen dubtes en les persones que els han de portar a terme. Cadascun d’ells té un procés independent i valora coses diferents, per tant, cal saber quina gestió o gestions cal fer en cada cas particular, en funció de la situació i necessitats de la persona.

Per tal d’esclarir per què serveix cada tràmit, l’Ainhoa Quesada, treballadora social de l’associació d’Amputats Sant Jordi, ha fet un vídeo explicatiu sobre el grau de discapacitat, la llei de dependència i la incapacitat laboral permanent.

 

 

Reconeixement del grau de la discapacitat

Per obtenir el grau de discapacitat ens hem de dirigir al departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, que valorarà la funcionalitat de la persona per portar a terme activitats del dia a dia. Són objecte de valoració les discapacitats físiques, psíquiques, sensorials i de la comunicació i la parla que presenti la persona així com els factors socials complementaris relatius a l'entorn familiar, situació laboral, educativa i cultural que puguin dificultar la integració social.

La valoració de la discapacitat s’expressa en percentatge, per poder accedir als ajuts establerts per a les persones amb discapacitat, és requisit imprescindible tenir una discapacitat igual o superior al 33%.

Els graus de discapacitat es classifiquen en cinc grups:

  • Grau  1: discapacitat  nul·la. El símptomes, signes i seqüeles són mínims i no justifiquen disminució de la capacitat de la persona per realitzar les activitats de la vida diària. Aquest grau correspon a una valoració del 0%.
  • Grau  2: discapacitat lleu. El símptomes, signes i seqüeles justifiquen algunes dificultats per a realitzar les activitats de la vida diària però son compatibles amb la practica totalitat de les mateixes. Una valoració entre l'1% i el 24% atorga aquest grau 2 de discapacitat.
  • Grau 3: discapacitat moderada. El símptomes, signes i seqüeles causen una disminució important o impossibilitat de la capacitat de la persona per realitzar les activitats de la vida diària, essent independent en les activitats d'autocura. S’obté aquest grau quan la valoració és d’entre el 25% i el 49%.
  • Grau  4: discapacitat greu. El símptomes, signes i seqüeles causen una disminució important o impossibilitat de la capacitat de la persona per realitzar la majoria de les  activitats de la vida diària i pot estar afectada algunes de les activitats d'autocura. Una valoració de la discapacitat d’entre el 50% i el 74% correspon al grau 4.
  • Grau 5: discapacitat molt greu. El símptomes, signes i seqüeles impossibiliten la realització de les activitats de la vida diària. S’obté amb una valoració igual o superior al 75%.

 

Reconeixement de la situació de dependència

El Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya és també l’encarregat de valorar el grau de dependència, que s’estableix en funció de la necessitat d'ajuda que té una persona per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària. La valoració té en compte tant els informes relatius a la salut de la persona, que aportarà el metge o metgessa, com l'entorn en què viu, que s’avaluarà en una visita al domicili.

Estan establerts tres graus de dependència:

  • Grau I: Dependència moderada. La persona necessita ajuda per realitzar diverses activitats bàsiques de la vida diària, almenys una vegada al dia, o té necessitats d'ajuda intermitent o limitada per a la seva autonomia personal.
  • Grau II: Dependència severa. La persona necessita ajuda per a diverses activitats bàsiques de la vida diària dues o tres vegades al dia, però no requereix la presència permanent d'una persona cuidadora o té necessitats d'ajuda extensa per a la seva autonomia personal.
  • Grau III: Gran dependència. La persona necessita ajuda per realitzar diverses activitats bàsiques de la vida diària unes quantes vegades al dia i, per la seva pèrdua total d'autonomia mental o física, necessita la presència indispensable i contínua d'una altra persona o té necessitat d'ajuda generalitzada per a la seva autonomia personal.

La valoració de la situació de dependència no té relació directa amb el grau de discapacitat, són dos tràmits independents i atorguen ajudes diferents.

 

Incapacitat laboral Permanent

Aquest és un tràmit de l’Institut Nacional de La Seguretat Social (INSS). El tribunal que avalua la Incapacitat Permanent per treballar (IP) a Catalunya és l’ICAM (Institut Català d'Avaluacions Mèdiques), que depèn del Departament de Salut. Aquest tràmit reconeix oficialment la situació d’una persona treballadora que, malgrat haver seguit el tractament mèdic prescrit, presenta greus reduccions anatòmiques o funcionals que disminueixen o anul·len la seva capacitat laboral  de manera previsiblement  definitiva.

Per substituir els ingressos que la persona treballadora amb incapacitat permanent deixa de percebre, existeix una prestació econòmica de la Seguretat Social.

El grau d’incapacitat permanent, entre d’altres factors,  és determinant per establir, en cada cas, l’import d’aquesta prestació.

Segons els impediments que tingui la persona per treballar, s’han establert quatre graus d'incapacitat permanent:

  • Incapacitat permanent parcial:  Quan les seqüeles d’una malaltia o d’un accident provoquen una disminució no inferior al 33%  en el rendiment normal per a la professió habitual i alhora no inhabilita completament la persona per realitzar aquesta feina (pot continuar fent algunes tasques fonamentals).
  • Incapacitat permanent total: Quan la situació de la persona treballadora li impedeix dedicar-se a la seva professió habitual, però no l’inhabilita per dedicar-se a altres activitats laborals.
  • Incapacitat permanent absoluta: Quan la situació de la persona treballadora l’inhabilita per complet per a qualsevol professió o ofici.
  • Gran invalidesa: Quan la persona afectada per una incapacitat permanent necessita l'assistència d'una altra persona pels actes més essencials de la vida, com vestir-se, desplaçar-se, menjar...

Les situacions d’incapacitat permanent són revisables, i és possible, en funció de l'evolució de la malaltia, passar d'un grau a un altre. Fins i tot, en cas de produir-se una millora important, la persona treballadora pot recuperar la seva capacitat laboral.

 

Si tens qualsevol dubte o consulta que vulguis que el nostre equip d’Espai Expert et resolgui, envia’ns un email a espaiexpert@amputats-santjordi.org i en el proper videoblog et respondrem.

Twitter ASJ

Videos

Formulari dubtes

Col·laboradors