Com afecta l’ansietat en el procés d’amputació?

El Xavier Corbera, psicòleg d’Amputats Sant Jordi, ens parla sobre com fer front a aquest trastorn. 

L’amputació és un procediment quirúrgic agressiu i traumàtic per a qualsevol persona. No és una patologia, sinó un tractament que elimina la patologia i, sigui quina sigui la seva causa, ens enfronta a un canvi radical, tant en el nostre esquema corporal, com en els nostres sentiments, les nostres emocions i la manera com ens relacionarem amb el món. 

Sentir que la vida ja mai més serà igual, que els nostres desitjos de futur no es podran complir i que aparegui la desesperança fa que, sovint, ens generi una ansietat que ens dificulta reconstruir qui som i encarar el nostre futur. 

Això sí, no tothom ho viurà igual i dependrà de molts factors, tant propis de cada persona, com de la seva situació familiar i social. Per exemple, no ho viu igual una persona que porta patint un dolor insuportable a l’extremitat i que pot arribar a demanar que l’hi amputin, que una persona que ha patit un accident i que es troba amb l’amputació quan es desperta a l’hospital.

Què és l’ansietat?

L’OMS defineix l’ansietat com un estat emocional desagradable, que sovint s’acompanya d’alteracions fisiològiques i de comportaments similars a aquells causats per la por. Per tant, podríem dir que l’ansietat és un sentiment de por, temença i inquietud. Pot fer que se suï, es noti inquiet i tenir palpitacions. Essent una reacció normal a l’estrès. 

L’ansietat es pot definir també, com una anticipació a una amenaça futura (real o imaginària) que apareix de la percepció d’estímuls generals potencialment nocius, evocant un estat d’inquietud, agitació, preocupació i hipervigilància. 

L’ansietat, juntament amb la depressió, són freqüents en les persones amputades i afecta entre el 19% i el 25%, mentre que la depressió varia entre el 20 i el 35%. Evidentment, tots estem exposats a l’ansietat, tot i que aquesta es manifesta molt sovint dintre del nostre col·lectiu, especialment a les primeres etapes de l’amputació, ja que és en aquest moment quan ens sentim més vulnerables i preocupats per com serà el nostre futur. 

Com es manifesta l’ansietat?

L’ansietat es manifesta sobre la base de tres grups de components: els cognitius, els conductuals i els fisiològics.

Les seves manifestacions cognitives fan referència a una preocupació elevada, dificultat per pensar de forma clara, bloqueig mental, experiències de por, pànic, alarma, inquietud, preocupació, etc. Amb preguntes com: Què serà del meu futur? I com em posaré la cama? Podré caminar i fer vida normal?

Les manifestacions conductuals serien l’evitació, la fugida o fer qualsevol cosa que ens pugui alliberar del perill: no faig aquest moviment perquè sé que em fa mal o no vull sortir de casa perquè tinc por de caure, etc.

Les seves manifestacions fisiològiques serien sentir-nos nerviosos, tenir palpitacions, sudoracions, veu tremolosa, sentir-nos rígids, pal·lidesa, poca salivació i acceleració respiratòria. 

Què pot provocar ansietat?

De fet, en temps d’incertesa és quan podem sentir amb més intensitat un estat d’ansietat que es pot perllongar en el temps i que pot afectar la nostra vida diària, i no cal dir, fer-nos sentir allò que sovint es diu “tinc un nus a l’estómac”. 

Evidentment, un esdeveniment important a la nostra vida ens pot provocar ansietat; però també poden ser petits esdeveniments o situacions estressants de la vida que ens ho poden provocar: per exemple, una malaltia, un fet vital traumàtic, o inclús no tenir informació d’un procés mèdic que ens afecta a nosaltres o a un familiar.  

Com alleujar-la?

Un estat d’ansietat no suposa que sigui un tot o res, sinó que més aviat es viu amb diferent intensitat i es mesura en escales de 0 a 10, on 0 és el nivell més baix i 10 el nivell màxim d’ansietat. 

Com hem comentat abans, l’ansietat pot fer-nos tenir una respiració accelerada i de poca intensitat i fer-nos sentir tensos. Els símptomes que es donin ens poden fer sentir intranquils i, a la vegada, aquests augmentar la nostra ansietat, generant un efecte bucle que empitjora la situació.

L’alleujament implica la reducció del nivell d’activació de l’organisme a través de la respiració i d’un pensament més reflexiu i adaptatiu per tal d’afrontar millor allò que ens provoca l’ansietat. 

-        Les tècniques de respiració facilitaran el control voluntari de la respiració, arribant a automatitzar-lo.

-        Les tècniques de relaxació ens ajudaran a controlar les sensacions que notem al nostre cos i que són una part molt important de l’ansietat.

-        Amb les tècniques cognitives aprendrem a identificar els pensaments automàtics ansiògens, podrem parlar d’ells i buscar pensaments alternatius no catastrofistes. 

-        I també podem fer una exposició gradual a situacions que ens provoquen ansietat per tal de comprovar que les estratègies apreses amb anterioritat per controlar-la, funcionen i així, la resposta ansiosa cada vegada anirà disminuint. 

Si tens qualsevol dubte o consulta que vulguis que el nostre equip d’Espai Expert et resolgui, envia’ns un email a espaiexpert@amputats-santjordi.org i en el proper videoblog et respondrem.