Més del 70 % de les persones amb discapacitat van patir violència durant la infància i l’adolescència

Un estudi recent del Ministeri de Joventut i Infància d’Espanya revela dades alarmants: més del 70 % de les persones amb discapacitat han viscut violència física o psicològica durant la infància i l’adolescència. L’informe, elaborat per Sigma Dos a partir de més de 9.000 respostes d’adults joves (entre 18 i 30 anys), indica que les persones amb discapacitat són el col·lectiu més afectat per diferents tipus de violència.

Algunes xifres clau:

• Violència psicològica: 71,9 % de les persones amb discapacitat la van patir. 

• Violència física: 71,1 %. 

• Violència sexual: 58,8 %. 

• Violència per negligència: 49,9 %. 

• Violència digital: 50,2 %. 

L’estudi també destaca que molts van continuar patint aquesta violència en l’edat adulta, i que en el cas de la violència psicològica la continuïtat va ser significativa. 

Per què és tan greu

Aquestes dades no són només números: representen històries de dolor i desprotecció que moltes vegades no s’han vist reconegudes o no han tingut suports adequats. Quan un nen o una nena amb discapacitat pateix violència, les seves barreres ja presents — físiques, comunicatives, socials — sovint agreugen el dany.

La violència pot provenir de l’entorn familiar, de companys, de l’escola, i inclús de contextos digitals on les persones vulnerables tenen menys capacitat de defensa o menys recursos per denunciar o demanar ajuda. 

Des d’Amputats Sant Jordi manifestem el nostre preocupació i tristesa per aquestes dades. Considerem que cada percentatge és una alerta: la societat no pot permetre que tants infants i joves amb discapacitat visquin amb por, humiliació o dolor.

Creiem que és imprescindible:

• reforçar els programes de prevenció i detecció de violència específica cap a persones amb discapacitat, especialment des de l’educació primària i secundària;

• garantir suports especialitzats i accessibles per a aquelles persones que han viscut violència, incloent assistència psicològica, legal i social adaptada a les seves necessitats;

• formar els professionals de tots els àmbits (educació, salut, serveis socials,justícia) en sensibilitat vers la discapacitat i en com abordar la violència amb perspectiva inclusiva;

• impulsar polítiques públiques que reconeguin aquestes realitats com a part de la igualtat de drets, reforçant lleis i recursos per protegir els vulnerables.

Les dades demostren que la violència durant la infància i l’adolescència és una realitat massa comuna per a les persones amb discapacitat. No és suficient posar el focus en la tecnologia, les cures o l’accessibilitat física: cal també preservar la integritat emocional, psicològica i física d’infants i joves. Des d’Amputats Sant Jordi ens comprometem a alçar la veu perquè aquesta realitat es canviï, perquè tots i totes tinguin dret a créixer sense por, amb respecte i amb dignitat.