Llengües

COCEMFE CATALUNYA CONSIDERA L’APROVACIÓ DE LA LLEI D’ACCESSIBILITAT UNA OPORTUNITAT PERDUDA

COCEMFE CATALUNYA CONSIDERA L’APROVACIÓ DE LA LLEI D’ACCESSIBILITAT UNA OPORTUNITAT PERDUDA

La Federació COCEMFE Catalunya considera que la Llei d’Accessibilitat aprovada pel Parlament de Catalunya, és una nova oportunitat perduda per assolir la plena integració a la societat de les persones amb discapacitat, que sumen, segons dades de l’IDESCAT, més de 517.000 a tot Catalunya.

Des de COCEMFE Catalunya pensem que aquesta Llei neix amb deficiències, i tot i posar un èmfasi especial en el col·lectiu de persones amb discapacitat sensorial (visual i auditiva), no té en compte algunes de les prescripcions fonamentals de la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, es a dir, en els principis rectors de la Convenció en cap moment apareix el concepte “practicable” i no recull cap tipus de grau d’accessibilitat. Un espai, producte o servei serà o no serà ACCESSIBLE, tot i així recull mesures d’ajustos raonables i d’acció positiva per salvar aquests que no ho puguin ser.

Aquesta nova llei regula aquells espais que tot i no ser accessibles, seran practicables, és a dir, donarem protecció jurídica a un espai, producte o servei que no complirà amb els principis rectors de la Convenció. Cal recordar que la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat va ser inclosa en l’ ordenament jurídic espanyol l’any 2008, sent considerada la “Carta Magna” dels Drets de les Persones amb Discapacitat. En l’actualitat, aquesta Convenció s’ha incorporat al dret intern de més de 80 països a nivell mundial.

La nova llei repeteix l’error de l'anomenada “llei de la Dependència” que es va aprovar sense dotació pressupostària, per tant, des de la federació també reclamem aquesta dotació pressupostària ara inexistent, ja que la manca d’aquesta farà que el seu desplegament tingui nombroses dificultats i sigui pràcticament impossible. Considerem que elaborar una llei sense dotació pressupostària i, a més, disposar d’un règim de sancions, farà que els recursos recaptats amb aquestes sancions siguin utilitzats com a única via de finançament de la llei.

Igualment, un altre aspecte que trobem a faltar a la nova llei és la regulació d’un Observatori que permeti fer un seguiment del grau de compliment i avaluar-la periòdicament. Considerem que no s’ha elaborat una llei flexible que permeti introduir canvis.

I per tant, aquesta llei, que tot i avançar en comparació amb l’anterior normativa, pot quedar en paper mullat ja que tampoc contempla una de les demandes del col·lectiu: la possibilitat d’una revisió periòdica que s’adopti els avenços tècnics i tecnològics constants que es donen en aquest àmbit.

No obstant això, amb l’aprovació de la nova llei, cal posar en valor la participació dels diferents sectors de la discapacitat encara que alguns dels seus plantejaments no s’hagin tingut en compte en la tramitació parlamentària. Certament s’avança en aspectes d’accessibilitat sensorial i comunicativa i s’aporta coherència amb la refosa de diferents textos normatius però per damunt de tot la llei pateix una manca de credibilitat precisament per la falta d’un compromís econòmic i, en aquest cas, també de inseguretat jurídica. Tampoc assumeix el repte de l’accessibilitat universal que beneficia a tothom, no únicament a les persones amb discapacitat.

Més informació: http://www.cocemfe-barcelona.es

Col·laboradors